13-10-08 - Mor en Josep Juli i Batallé. Exjugador, exdirectiu de la UDR. Pineda i gran pinedenc

Estàvem al cas. Sabiem del procés de la malaltia d'en Josep i admiràvem la seva enteresa en afrontar aquest periple de la nova i darrera singladura del seu bon fer amb tots els seus i tot el que portes el bon nom de Pineda.
Aquell libret que ell el titular "Al llarg de la meva vida", i que ens regalar i signar a un grupet d'exjugadors de la UDR.Pineda tot sopant en un restaurant de la Vila de Pineda de Mar (la seva Vila), podrà continuar augmentant les seves pàgines amb tots els nostres records de tanta gent que tinguerem la sort de conèixe'l, i que ja desde el moment d'assabentar-nos del seu trespàs, li estem enviant allà on vagi.
Ës molt fort el que sento, la seva amistad per tota la meva familia, sempre la hem significat en tantes vegades com, tant la meva esposa, com el meu germà, han sortit a relluir fets amb la UDR Pineda (ara UER Pineda).
Algú va escriure "....no el veig ja en l'horitzó....mes els que estan en l'altra riba exclamen...ja està arribant!!"
Fins que ens tornem a retrobar amic Josep .... descansa en pau.

11-10-08 Diari Maresme lliura els premis als guanyadors del I Premi Blocs del Maresme

Caram!!
Qui m'ho anava a dir!!
L'any passat quant vaig possar fil a l'agulla intentant "montar" un bloc dintre de les poques probabilitats informàtiques meves, en el que pugués deixar constància de les meves vivéncies esportives al llarg de 32 anys, ni de casualitat podía arribar pensar que els blogesferistes (es diu així?), triarien aquest "El Sot" com el millor en el apartat esport que el Diari Maresme habia posat a concurs.
I... es que ... tinc la sort d'envoltarme de companys extraordinaris que cada setmana fem servir aquella frase de "... recordes quan?" ... i un tot seguit de comentaris de temps pasats en el món del bàsquet. I ens nodrim d'aquells records. I recordem a gent que ja no i es. I revivim fets que ens han marcat.
Tots aquests comentaris son la meva excusa de deixar-los dins d'un bloc perque qui el visiti també trobi, en forma de misatge molt particularitzat, fets i esdeveniments d'aquelles decades pasades.
Gràcies a tots aquests "visitants" del meu bloc per donar-me soport amb la seva elecció.
I a Diari Maresme per considerar que te quelcom d'interessant el meu bloc "El Sot".
Felicito també a l'Anna Hernandez brillant guanyadora en l'apartat de cultura, amb el seu bloc "Magnòlia en mà"
Aixi mateix, també, dir que Malgrat de Mar ha estat molt present en aquests blocs finalistes, ja que "Malgrat confidencial" de l'Albert Serrano, "Des del castell", anónim, "+ Bàsquet" de l'equip infantl de la AECAM, també han format part d'aquest sel.leccionats per la gran final.
De nou .... gràcies!
NOTA: la fotografia es "agafada" de la edició de l'event de Diari Maresme

EL SOT

Crec he de fer una aturada en aquest any de 1968, per recordar als nous visitants que aquest bloc l'he titulat EL SOT, recordant aquella gran obra esportiva que es fer a Malgrat l'any 1961, en donar a la nostra Vila d'un espai per a la pràctica d'esports de "sala" (bàsquet, handbol, hockei patins).
En uns terrenys al costat de la bòbila de cal Rajoler (Sr. Gelpi) a la sortida del casc urbà i en direcció a la veina localitat de Pineda.
Estàven situats en un "sot" argilòs, però de dimensions eren ideals per a la construcciò d'una pista poliesportiva.
Un grup de homes amb sentit de projecció en el futur de l'esport a Malgrat (que per no sapiguer tots els noms d'ells, no esmentaré a cap), vàren fer un tracte amb l'Ajuntament i constituiren una Societat Poliesportiva Recreativa.A les hores es construir, en aquell indret..... en aquell SOT, la tant desitjada pista poliesportiva, primer pas per un futur pavelló.
En el seu moment aquell valent grup d'homes també vàren tenir els seus detractors. Ara el temps els i ha donat la raó en els seus pensaments de futur esportiu, tenim dos pavellons.... i encara fem curt!.
Aquesta és la petita aclaració o recordatori del nom de EL SOT, qué és per molta gent de Malgrat de Mar així conegut (per altre el nomenen el "Pavelló Vell" penso que per a la gent jove que ignora aquesta paraula/definició d'aquell indret, seria bon moment per cambiar el referirse a com el Pavelló del Sot)
Acompanyo una fotografia del moment de la seva inaguració 12 agost 1961, que com a data curiosa, per una porta sortien els paletes i operaris i per l'altre entraven la comitiva d'autoritats, del moment, per celebrar el acte de la benedició.

Temporada 1968-69 SEGUEIXEN ELS EXITS

Una temporada en la que tenim molt "moviment", ja veureu.
A la Lliga quedem classificats en segon lloc (empatat amb el nostre inexorable rival CB.Manresa.
Incorporem a l'equip a un exjugador en altres temps, com entrenador, en Qicu Martinez (a.c.s). Personatje entranyable per la seva forma de "indicar" amb una profusiò de gestos amb els dits de les mans el que volía de nosaltres. El podría comparar amb l'actor Louis de Funnes, encara que .... sense pallassades. En Quico Martínez va complir l'objectiu, consolidar l'equip i donar bons resultats a l'afecciò. També entren al primer equip en Casas de Blanes i els jovenils Barceló, R. Fusté, Durlàn (a.c.s) i el meu germà Joaquim.
I aquell "moviment" classificatori de la lliga normal, el seguiren les fases de Valladolid, la de Saragossa i la promociò d'ascens, tot en el mateix any i que en propers escrits us referiré.
Déu ni do!!
Quan veig a aquells companys en les fotografies que escolleixo per posar-les aqui, encara noto la frisor a la pell de tantes i tantes vivències passades amb ells.....i l'emociò al recordar als que ja no estan entre nosaltres .... estimats amics!!!

.... el bus d'en Rovira

Capítol apart, mereix un comentari el nostre medi de transport a les fases.
L'autocar d'en Rovira. Peró es que no era un "bus normal", no... ni molt menys.
Ja des de les anades a La Corunya la temporada anterior, en la d'enguany a Valladolid i mes tard a Saragossa ... aquell autocar quedava "convertit" en un "habitacle-mòvil" en el que podiem trovar (i no menteixo), espai per jugar amb taula incorporada al ben mig de l'autocar (en la que els seients del costat a dreta i esquerra s'habian girat cap el centre del passadis), zona de descans (els seients estaban ajuntats per convertir-se en dos espais per dormir estirats) i la zona normal de seients. Va esser tot un espectacle trobar-nos amb aquella maravella de transport.
L'amic Rovira.... un'altre d'aquelles persones de Pineda de les que guardo un record molt entranyable
En la fotografia, una aturada pel cami, crec recordar que era abans d'arribar a Aranda de Duero. Podem vuere:
- Dins de l'autocar al meu germà Joaquim, al volant al nostre presidente d'aquella época Josep Juli, a Nando Heras (a.c.s) trient el cos de l'interior...
- A terra, en Fabré en Josep Fusté , el delegat Vernet, en Barceló (Barsi) i l'extraordinari Rovira...
- Agupits, en Dolç i jo

1968-69 - LLIGA ESTATAL II DIVISIÒ, GONZALO AGUIRRE (GRUP III)

Al finalitzar la lliga, els nostre promig va esser de 64 punts favorables per 52 de negatius per encontre (per l'epoca eren normals)
La màxima anotació va esser a camp del CB Santa Coloma amb 80 punts. Recordo que va esser un partit complicat, especialment per l'actitud del públic. El mateix succeí a Saragossa amb l'Stadium Casablanca (48-46), un arbitratge totalment partidari va decantar el partit cap els locals (volian quedar campions per retrobar les glorias del CB.Canoe de Saragossa).
El CB.Manresa i nosaltres accedim a disputar les fases d'accés a Lliga Nacional que es disputaren a Valladolid.

Temporada 1968 - 69

Aquesta va esser una temporada del meu record molt important.
Quedarem empatats en primer lloc amb el nostre estimat adversari CB Manresa. Per gol average ens tocar la segona posiciò. Els factors milloraban al CB Manresa per 0'793 contra el nostre de 0'819.
Una lliga molt interessant. Equips, entre d'altres, el Milsa Lerida, Stadium Casablanca (de Saragossa), el Mollet i també ens tocar visitar als equips de la provincia de Tarragona el CB Valls i el CB Reus.Seguim pensant que som un equip per aconseguir pujar a 1ª divisiò i això ens omplena de ganes de lluitar fins al máxim.
No per aixó, no aprofitem totes les ocasions per pasar-nos d'allò més be.
Per altre banda, recordo als seguidors de la UDR.Pineda, presents no tan sols, en la nostra pista, sinò fent-nos costat allà on anàbem (Saragossa, Lleida, Valls). Era l'altre "força" social que disposaba el nostre equip, apart del joc que podiem oferir.